L’home gris

SOL         RE SOL            RE
Sóc l’home gris  que porta perruca
            DO           RE
i fa qüestionaris al llit,
l’home gris que tremola i es belluga
abans d’anar a dormir.

LAm                       RE
 Escriu cançons en pijama pels matins,
 pren tisanes caducades vora el llit.

SOL         RE SOL        RE
Sóc l’home gris  que fa poemes
              DO            RE
amb títols de cançons d’aquí,
l’home gris col·lecciona llaunes
trobades al jardí.

LAm                     RE
 I caça la lluna amb un got de vi
 Gemega i miola com un malparit

MIm         DO           RE            RE
 Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom.
 Menjo massa potser de tot, vull un plat de macarrons.
 Ja fa temps que tens raó, m’has robat el cor.
 Els incendis forestals necessiten ignició.

Solo: MIm DO SOL RE  x4

SOL         RE SOL                  RE
Sóc l’home gris   que passeja per l’autopista
   DO         RE
seguint el fil,
l’home gris que no troba finestres
per on veure el seu fill.

LAm                                   RE
 I recorda els estius, les vacances i els veïns.
 Les pastilles daurades el deixen dormir.

MIm         DO           RE            RE
 Els estels són de tots, no fa falta posar-hi nom.
 Menjo massa potser de tot, vull un plat de macarrons.
 Ja fa temps que tens raó, m’has robat el cor.
 Els incendis forestals necessiten ignició.