Acords Català

Mort d'un heroi romàntic

Manel

Àlbum: Atletes, baixin de l'escenari
Any: 2013



Intro: FA LAm SOL LAm

      FA             LAm
Un cosí de ma mare tenia
      SOL                LAm
un bufet pròsper a la ciutat,
          FA              LAm
Fa molts anys van enviar-m’hi
        SOL               DO
com a jove passant d’advocat.

        FA              LAm
Vaig trobar una cambra senzilla: 
      SOL                 LAm
una taula, un llit, un mirall. 
       FA                 LAm
I arribava que era nit tancada,
          SOL                                   LAm
Que en alguna taverna del centre s’havia fet tard.

      FA               LAm
Al replà la senyora Manresa 
   SOL               LAm
passava les hores cosint,  
        FA                 LAm
Però aquell dia semblava alterada 
       SOL                 DO
va apropar-se nerviosa i va dir:  

        FA               LAm
 “Disculpi, no sap com odio  
   SOL                LAm
venir a demanar-li favors.  
        FA                 LAm
L’inquilí del 3r aquest migdia  
     SOL                             LAm
estava com boig i ara pico i no respon.”  

       FA                  LAm
A la llum d’un immens canelobre
       SOL                 LAm
vaig obrir-me pas en la foscor  
      FA                   LAm
Avançant entre ombres de mobles 
    SOL                 DO
repassava les habitacions. 

         FA                   LAm
Vaig sentir uns gossos que somicaven, 
        SOL                  LAm
vaig seguir la pista dels plors
       FA                      LAm
I, senyors, com sabran vaig trobar-me
    SOL          REm     SOL         LAm
Un gran heroi romàntic mort al menjador. 

    FA                      DO               FA
I tenia una nota ridícula arrugada entre les mans

  REm
Plena de dits que jugaven amb trenes de postes de sol
      SOL                 LAm
i donzelles a lloms de cavalls.
 
       FA                      LAm
Poc després l’inspector s’apuntava 
       SOL            LAm
el contacte d’un familiar,  
       FA                  LAm
Un germà que vivia a la costa 
    SOL                  LAm
amb qui celebraven els sants.

          FA                      LAm
Van tancar-li els dos ulls amb tendresa,  
        SOL                  LAm
van tapar-lo amb un llençol blanc. 
       FA                LAm
En silenci tothom glopejava
       SOL                                     LAm 
el te verd que havia escalfat la mestra del quart. 

       FA                     LAm
Un mossèn va pregar un pare nostre
        SOL              LAm
amb un fil de veu mort de son, 
      FA                     LAm
Al costat vam reunir-nos els homes 
     SOL                 DO
per mirar de treure el cos.

       FA                        LAm
I estirant d’uns turmells sense vida 
        SOL             LAm
vaig sortir d’aquell menjador. 
        FA           LAm
La senyora Manresa patia 
         SOL                            LAm
 “per l’amor de Déu, vigili’n amb els cops!”  

       FA                   LAm
Al carrer la carrossa esperava,  
      SOL                   LAm
el cotxer es distreia observant  
        FA                   LAm
Un soldats de permís que cantaven  
 SOL                  DO
sota la llum dels fanals.  

       FA                        LAm
Vam contar fins a tres per fer força  
      SOL               LAm
per pujar el cadàver a dalt.  
         FA               LAm
Un vent fred va gelar l’aire,  
   SOL             REm         SOL               LAm
un fuet petant amb mandra va fer arrancar els cavalls.

    FA                           DO              FA
I seguia amb la nota ridícula arrugada entre les mans,

REm
Plena de crits en el buit, de desigs violents, 
                    SOL                LAm
de tempestes que enterren vaixells dins el mar. 
REm
Plena de dones rient d’uns sanguinolents de bellesa 
         SOL               LAm
que no deixa espai per pensar. 
REm
Plena de muses ferides per sempre per claus rovellats
      SOL               LAm
en cançons de poetes vulgars.
REm
Plena de salts infinits on t’esperen immòbils, per si vols 
       SOL                 LAm
passar-hi, uns gimnastes de glaç. 
REm
Plena de besties bavoses a punt d’enfrontar-se en combat 
     SOL                   LAm
desigual amb els presos cristians. 
REm
Plena de nens espantats que miren si arriben 
        SOL                 LAm
els pares sota la pluja constant.
REm
Plena de joves erectes que arramben pubilles guarnides 
        SOL               LAm
pel ball del diumenge de rams.  
REm
Plena de braços que s’alcen i paren un taxi sortint 
       SOL                  LAm
de sopars amb amics que se’n van. 
REm
Plena de “Creu-me ho intento, però a estones sospito, morena, 
     SOL                LAm
que això no s’aturarà mai.”