Benvolgut

Intro: RE REsus4 x2

      RE     REsus4      RE
Benvolgut, permet-me suposar
         REsus4               RE
que, malgrat que no haguem gaudit
      REsus4       LA
de presentació oficial,
                      SOL
més o menys, així com jo, 
             RE
estàs assabentat
               SIm
de la meva existència,
                  LA
de les coses que faig.

Benvolgut, jo ho reconec, 
què hi faré, covard de mi?
No és que siguis cada tarda 
el meu tema preferit,
vostres són les promeses 
que ningú ja complirà,
vostres les nits que els 
telèfons no paraven de sonar.

Però sí que et vaig veient en 
discos que al final no et vas endur
i alguns quina meravella, i alguns
que mai tindràs prou lluny,
benvolgut, i en un somriure 
que fa sola caminant
i en aquella foto antiga
oblidada en un calaix:

      SOL          LA         RE REsus4 RE
Heu parat una furgoneta aprofitant 
   SOL          LA             RE REsus4 RE
la vista privilegiada d'una ciutat.
                        LA
Tu assenyales l’absis romànic
           SOL               RE
d’una catedral i sou joves i forts!
     SIm         SOL             LA LAsus4 LA
I sentiu l'eternitat al vostre davant!
         SIm          SOL
I, benvolgut, ni sospiteu que gent
    LA LAsus4 LA         RE REsus4 RE
com jo         estem esperant.

                          RE   
I que simpàtics que se us veu, 
      REsus4     RE
i quin mal devia fer,
            REsus4    RE
i m’ho imagino o ho intento,
      REsus4         LA
i t’asseguro que comprenc
                         SOL
que encara avui, sense remei,
                   RE  
tot trontolli un segon
                       SIm
quan un amic, amb bona fe,
                    LA
pronuncia el vostre nom.
  
Però vull pensar que tot va bé 
i que no enyores aquells temps,
que fins i tot en recordar no 
saps per què però estàs content
i vas veient coses pel món 
que t’estan agradant tant
i agraeixes que entre els 
dos em féssiu créixer amagat.
 
Amagat en mentidetes, 
en dubtes emprenyadors,
en cada intuïció fugaç 
d’una vida millor,
amagat en “som molt joves 
per tenir res massa clar”,
amagat en “no sé què és, però, 
nena, no puc respirar”.
 
          SOL
Ai, benvolgut, que estrany 
      LA             RE  REsus4 RE
si un dia et van fer mal
        SOL          LA
el meu amor, la meva sort,
          RE REsus4 RE
les meves mans
                   LA
o el meu dit resseguint-li 
     SOL         RE
la columna vertebral!
      SIm             SOL             LA LAsus4 LA
Benvolgut, que ha arribat i es vol quedar!
           SIm             SOL
Ai aquests dits, no són senzills,
            LA LAsus4 LA            RE REsus4 RE
de gent com jo       que estava esperant.
  
                      RE
Benvolgut, ho deixo aquí,
             REsus4       RE
que sé que ets un home ocupat.
    REsus4      RE         REsus4       LA
Suposo que és moment d’acomiadar-me esperant
                       SOL
no haver-te emprenyat massa,
                    RE
no haver semblat un boig,
                     SIm
que la força ens acompanyi,
                   LA
adéu, fins sempre, sort!
 
Per si un dia ens creuem ja em 
disculpo, que em conec,
faré d’home seriós, 
esperaré darrere dret
mentre tu li fas brometa, 
“veig que ara els busques alts”,
mentre tu et reivindiques 
com molt més elegant.

LA
Farem adéu i marxarem i ella 
                      SOL
em dirà que t’ha vist vell,
        LA                   RE
i pas a pas, ja estaràs tan lluny
          SOL
com el cretí que abans d’entrar a 
   LA                 RE REsus4 RE
Història li tocava el cul
                        LA
arrambant-la contra els arbres 
       SOL           RE
del costat d’un institut.
 
       SIm
Ai, pobrets meus, 
         SOL         LA LAsus4 LA
com s’haguessin espantat,
               SIm
si entre els matolls,
            SOL
sortim tu i jo dient
                 LA LAsus4 LA         RE REsus4 RE
“ei, aquí els senyors,      estem esperant.
                  SIm  LA
Xicots, aneu fent lloc,        
              RE REsus4 RE REsus4 RE
que estem esperant”.