Cançó d’amor

--A cada estrofa repeteix els mateixos acords--

                  LA
Si avui parlo d’amor és per dir-vos,
   LA7                 RE
potser sense força ni traça,
                     LA
que he fet tantes cançons 
             MI                   DO#7
amagant veritats sota un joc de paraules.
               FA#m       SI         MI
És potser per això que me cal dir-ho ara.

Parlaré de les lleis que fan
del nostre cos tan grollera mentida,
que potser caldrà dir 
que les lleis han confós plusvàlua amb família.
Potser no tinc raó, potser tu, potser jo. 

I parlaré d’aquells per als qui
el cos és presó de passions condemnades,
i en un llit clandestí, 
quan per fi ve la nit, amagats s’amanyaguen.
No sé si tinc raó, potser tu, potser jo. 

L’amor és el plaer gratuït i sincer
d’un joc ple de frisances, 
un poema de pells 
on el sexe és l’accent d’un senzill llenguatge.
No sé si tinc raó, potser tu, potser jo.

                  LA
Si avui parlo d’amor és per dir-vos,
   LA7                 RE
potser sense força ni traça,
                     LA
que he fet tantes cançons 
             MI                   DO#7
amagant veritats sota un joc de paraules.
               FA#m       SI         MI
És potser per això que me cal dir-ho ara.