Acords Català

I digueu

La Pegatina

Àlbum: Al carrer!
Any: 2009



Intro: SOLm REm LA REm   x2

     SOLm                    REm
En un món ple de cabòries on mana la resignació, 
    LA                      REm
els somnis no escapen de no ser més que una il·lusió.
    SOLm                  REm
Que tot allò que fem, que tot allò que som
      LA               REm
és la vida que et dóna raons.

     DO                       FA
I digueu, i digueu el que vulgueu,
                    DO                       FA
que la vida són dos dies i a mi no me’ls traureu,
                       SOLm                       REm
que potser jo semblo estrany. Que potser sóc un malalt,
                       LA                          REm
però m’he acostumat a viure com si hagués de morir demà.

   SOLm                   REm
Ma mare ja m’ho deia, que no em precipités,
       LA                          REm
però a mi la pluja m’agrada, em refresca el cervell.
       SOLm                 REm
Que el riure és cirera i la pena poca feina,
         LA                           REm
que de cadires n’hi ha per dar i per vendre.

     DO                       FA
I digueu, i digueu el que vulgueu,
                    DO                       FA
que la vida són dos dies i a mi no me’ls traureu,
                       SOLm                       REm
que potser jo semblo estrany. Que potser sóc un malalt,
                       LA                          REm
però m’he acostumat a viure com si hagués de morir demà.
 
       FA                              DO
Que si obro la finestra és perquè fa calor.
          DO                                    FA
Que si m’ajunto a les més lletges és per compassió.
Que no trafico amb el que penso encara que sigui bo,
que se trepitjo quan camino és per fer-te por.

   SOLm                   REm
Que tot allò que fem, que tot allò que som
      LA                REm
és la vida que et dóna raons.

     DO                       FA
I digueu, i digueu el que vulgueu,
                    DO                       FA
que la vida són dos dies i a mi no me’ls traureu,
                       SOLm                       REm
que potser jo semblo estrany. Que potser sóc un malalt,
                       LA                          REm
però m’he acostumat a viure com si hagués de morir demà.
x2