Esbarzers

FA#m LA RE FA#m RE LA DO#  x2

FA#m
L’olor a podrit de València
          LA                  RE
em posa calent, expulsat per l’arc
                FA#m
de l’estació de tren.

Sóc l’últim passatger a l’andana
dels teus ulls, l’última “xusta” banyada,
rosella xafigada,

qui collons ha apagat la llum?
Carn de rodalia i AP7, set voltes per setmana
m’enamore del teu peu esquerre

i veig com ens cau el cel
damunt i amb el dit del mig
l’aguante i el tire cap amunt, ouyeah!!

     FA#m                   LA
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
        RE                 FA#m
que m’ixia de la boca cada volta que l’obria.
x2

DO#                     FA#m
Quan isc a buscar l’alegria
          RE                           LA
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí  sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.

FA#m LA RE FA#m RE LA DO#  x2

  FA#m                                  LA
“Incar-me” un garrot i volar, descivilitzar-me, aprendre a estimar
     RE                      FA#m
les tares, les turbulències, descobrir-nos poc a poc les cadències.

Cuidar als amics com em cuiden ells a mi,
contar-nos les misèries amb formatge pa i vi.

Esnifar la vida amb “turulo” compartit,
Fer viatjar la llengua a través de la vall que tens entre els pits.

Tot per la pàtria del teu cos, arrugues, molles, pigues,
raconets ocults, cicatrius i tatuatges.

   FA#m            LA
Soltaves poesia en totes les mirades,
     RE                FA#m
jo tenia les entranyes plenes de deixalles.
A la punta de la llengua tenia un tros de Venus
que m’ixia de la boca cada volta que l’obria.

DO#                     FA#m
Quan isc a buscar l’alegria
          RE                           LA
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí  sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.

Quan isc a buscar l’alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M’acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus.

MI FA#m RE LA  x4

DO#                     FA#m
Quan isc a buscar l’alegria
          RE                           LA
No sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
Allí  sent una melodia...
Arrap de canyamel, carícia d’esbarzers.

Quan isc a buscar l’alegria
no sé perquè acabe sempre en el teu carrer.
M’acoste allí quan mor el dia,
i tu sempre m’arreplegues l’ànima dels peus.

x2