Les aventures del general Lluna

SOL                            
Quan el teu avi va anar a Cuba, 
                DO
a bord d’El Català,
         LAm                  
jo anava dins, de polissó, 
                       SOL
a la bodega, amb el menjar.
                                                      
Em va arruïnar la migdiada 
                     DO
aquell estrèpit de canons,
       LAm                 
vaig arreplegar el farcell i, 
                     RE
cordant-me els pantalons,
        DO                        
vaig sortir a dalt, a coberta, 
        SOL
i vaig saltar a l’oceà
       DO                  
trepitjant algun cadàver 
          SOL
–crec que era el capità.

                                         
Va surar una fusta a l’aigua 
                    DO
que em va mantindre viu,
       LAm                 
conversàvem amb l’espectre 
                     SOL
d’un grumet nat a Llofriu.
                     
El matí del tercer dia 
                      DO
van trobar-me uns baleners,
         LAm                   
els vaig dir que era un artista, 
                       RE
van reptar-me a que cantés,
           DO                           
van dir “artista, hi ha menys rastre 
        SOL
del que mor i del que neix
          DO                    
dins les teves cançonetes 
         SOL
que al final dels ulls d’un peix!”.


Amb el vent tensant les veles i escortats per uns dofins
vam entrar en una badia de vapors i bergantins.
Ja en el moll van detectar-me els clatells dels duaners,
proxenetes de dents blanques, uns espies matiners
i un senyor de Puerto Rico amb un lloro dissecat
que anunciava a qui passava la taverna del costat. 

Vaig sentir, mentre em servien una ampolla d’aiguardent,
la mestressa que, per sobre la cridòria de la gent,
va anunciar que començaven el torneig de dominó
i vam fer una gran parella amb un jurista francmaçó!
Vencedors els dits picaven contra el marbre l’últim tres!
Però va entrar la policia, i d’un pèl que no caic pres...

Vaig fugir en una calessa derrapant pels carrerons,
vaig creuar veloç els murs, els camps i les plantacions,
fins que en un tram enfangat va espantar-me el bram del ruc
i al revolt, un bandoler va apuntar-me amb el trabuc.
Vaig mostrar-li les mans buides i al final ens vam fer amics,
vam sopar dins uns canyissos explicant-nos acudits!

Vaig entrar a robar gallines a la hisenda d’un magnat
que vivia amb una filla, els vaig cisellar el filat.
M’escapava de puntetes quan em va sorprendre algú:
la filla al porxo em deia “callaré, però vinc amb tu!”.
Esprintant entre palmeres, vam sentir el magnat rugint
“compte, nens, soc descendent directe del general Prim!!!”

Guerrillers de maniobres van trobar-nos cap al tard,
–una mona addicta a l’opi els carregava l’estendard.
La filla va enrolar-se, van marxar en caure el sol;
jo em vaig endinsar en la selva i vaig parar en un rierol.
Oh, posava el cap dins l’aigua i van sonar les explosions,
vaig treure el cap a fora i ja cremaven els turons...

Llavors, company, vaig córrer com no he corregut mai més
i fugint amb mi del foc, com dements, camp a través,
vaig veure coronels decapitats, governadors,
patriotes geperuts, notaris delators,
sopranos violades per rendistes ensopits
i una vídua de bracet d’un majordom lletraferit! 

Per tots hi havia flames! I per tots també l’olor
de la carn socarrimant-se del Gran Inquisidor
que admirava un vi de Riesling amb un metge batxiller
i un parell de vaques magres amb caretes de paper.
Un tossino amb un monocle em va oferir un visat
i un negrer va vomitar uns fulls de comptabilitat...

Vaig anar a parar a una platja on vaig sentir extingir-se els crits
i, ja amb l’alba, un buc de guerra va mostrar-se’m, al Carib.
Em petava una butllofa gegantina del peu dret
quan un ianqui d’uniforme va oferir-me un cigarret.
Vam congeniar i em va dir “noi, a Tampa el meu cunyat
sap d’un lloc en una empresa d’import/export, ben pagat!”.

Vaig dir “ianqui, se’t veu noble, però com sé que no és un truc?”,
però m’estava fent el dur i vaig remar amb ell cap el buc...
A bord, els mariners s’entregaven a un festí
i vam brindar amb rom i whisky pels capricis del destí!
Oh! L’endemà estava mort, amb un mal de cap dels grans,
en van tenir la culpa… els americans.