Cantiga de Montse

DO LAm DO LAm

   DO
La Montse va estar-se aquí,
   LAm 
la Montse va estar-se aquí,
   REm                                     
dormia en un edifici guardat
                DO
per àngels querubins,        
   SOL                LAm
la Montse va estar-se aquí.
  SOL                                 
I vaig envejar-li la calma        
             LAm
amb què m’estimava,
SOL                             LAm
la seva capacitat de donar-se a l’altre,      
    SOL                                               
d’alçar tots els escuts assumint
                      DO
riscos quan mana l’instint
                     SOL→LAm
i de plantar-se’m davant
    REm 
tan rica, que pobra,
    FA             SOL
tan forta, que vulnerable.

DO
Aquí va fer els trenta-cinc,
LAm
aquí va fer els trenta-cinc,
   REm                                                
va fer una gran festa al parc
                          DO
per reunir tots els seus amics,
SOL             LAm       
aquí va fer els trenta-cinc.
 SOL                            
I vaig envejar-li la calma 
              LAm
amb què m’estimava,
SOL                                      
els seus dos ulls inspirats 
              LAm
que creien en màgia
  SOL              
i no veien les altres opcions,
                DO
mil i una combinacions           
                  SOL→LAm
que va saber rebutjar
     REm
tan recta, que torta,
         FA                      SOL
amb tant seny que a punt del col·lapse.

        REm       SIb   
La joventut va acabar
       DO           FA
com un crim sense resoldre,
        REm           SIb
però la Montse estava allà,
       DO              FA→MI
amb la mà al pom de la porta!

  MI             LAm
Donàvem la benvinguda        
       SOL→FA                DO
als primers raïms de la primavera
     MI            LAm       SOL→FA
i de totes les sinagogues de Barna 
                       DO
va haver d’entrar a la meva…

        REm       SIb
La joventut va passar
      DO          FA
sense rastre de revolta,
        REm         SIb
s’ha tornat del material
        DO                 FA→MI
amb què estan forjats els contes.

    MI        LAm
I l’última carícia
    SOL→FA             DO
mai va saber ser la darrera
     MI            LAm       SOL→FA
i de totes les sinagogues de Barna va…
  MI                     LAm
I és que el destí ens controla   
SOL→FA                 DO
i, si no t’ho creus, espera,
        MI            LAm
que, de totes les sinagogues,
   SOL→FA                        DO
la Montse va haver d’entrar a la meva.