Acords Català

L'affaire Sofia

Els Amics de les Arts

Àlbum: Espècies per catalogar
Any: 2012



--Celleta al 1er trast per tocar-la en la tonalitat original--

RE                       SIm                        
Una parella lingüística, una oportunitat 
  MIm                          SOLm
d’enterrar l’affaire Patrícia, fer dissabte emocional.
RE                          SIm                        
Una estona en cada idioma, trenar una conversació,
MIm                        SOLm     DO            FA#m
jo t’ensenyo, tu m’ensenyes   i ens ensenyem tots dos.

                    SOL                           RE  
Ella era nascuda a Grècia, bressol de grans pensadors. 
                 LA                        FA#m 
De Parmènides a Sòcrates, d’Aristòtil a Plató.
                 SOL                          RE  
I jo que desconeixia tots aquells senyors estranys, 
                     LA                          RE 
me’ls imaginava amb barba i fotent gestos molt grans.

RE                     SIm                          
Vaig provar d’impressionar-la fent un Google 
     MIm                          SOL
d’amagat: “Llull, Pujols, Ramon Sibiuda”. Cap dels tres li van 
   RE                       SIm                    MIm          
sonar. Tot mostrant me l’erotisme potencial del català,
                            SOLm         DO             FA#m
va dir: “Joan, vull que m’ensenyis a millorar el pronunciar”.

                        SOL                       RE  
I si haguessis vist com reia intentant dir cotó fluix,
                     LA                             FA#m 
hagués dit “Despertaferro!” l’almogàver que hi ha en tu.
                       SOL                           RE  
Amic meu, si mai t’hi trobes no t’ho pensis ni un segon
               LA                          RE 
i que la filosofia ens ensenyi a veure el món.

RE DO→RE  DO→RE  DO→RE

SIm                          SOL7
Em va preguntar en què creia mentre s’empassava el fum
MIm                         FA#
i entrant a una indie disco vaig citar, es veu, un tal Hume:
RE                           SIm
“Només crec en el que veig jo i només us veig a vós”.
MIm                         SOLm      DO               FA#m
Quan començo amb formalismes    és senyal que estic nerviós.

                    SOL                      RE  
Va dir: “La teva oratòria deixa molt a desitjar.
                    LA                       FA#m 
Sovint val més un silenci. Sovint val més actuar”.
                   SOL                         RE 
I entomant aquella màxima amb el màxim de dignitat,
                         LA                           RE 
jo vaig collir l’ego de terra i ella es va posar a ballar.

RE       SIm              MIm                   DO  DO7
I com ballava! Que tot de cop, el cercle es quadrava.
I quan Song2 de Blur sonava, xiuxiuejant d’Epicur em parlava.

SIm                     SOL7
Mentre pujàvem l’escala del seu pis, va deixar anar:
MIm                     FA#
"Ara tu tries la trama, tot flueix, deixa’t portar”.
              RE                     SIm
I vaig dir: “Fem de viure una festa, fem-ho abans de fer nos grans
MIm                     SOLm     DO         FA#m
que demà serà impossible,  que demà ja serà tard”.

                   SOL                       RE  
I per un cop les paraules, l’exacta combinació,
                  LA                     FA#m 
van esdevenir alquímia, van dissoldre la raó.
                        SOL                      RE  
Vaig descartar tots els dubtes plenament il·luminat
                              LA                       RE 
quan li vaig veure tots els prismes: bé, bellesa i veritat.

RE           SIm          MIm             DO  DO7
I amb Schopenhauer vam acabar en un afterhour.
I tot parlant de Schopenhauer vam acabar en un afterhour.
x2

RE                      SIm
Un petó, ja era de dia, en un carreró del Born,
MIm                         SOL7                    RE
feliçment, tot condemnant-nos a buscar l’etern retorn.