Acords Català

Apunto Shakespeare

Els Amics de les Arts

Àlbum: Només d'entrar hi ha sempre el dinosaure
Any: 2014



   LAm       FA       SOL
Li juro pel que més estimo 
           LAm         FA        SOL
que el d’avui ha estat un fet aïllat, 
        LAm          FA         DO      SOL
que puc fer aquesta feina. Els dies que vénen
   DO         FA       SOL
vostè no s’ha de preocupar. 

Que ho llegeixo ara a casa amb més calma. 
Ho faré cent vegades si cal. 
Que tindré molta cura, la pell ben gruixuda 
i demà no cauré en el parany. 

       FA          SOL
Només deixi’m un minut, 
        LAm   SOL  REm    SOL         FA
i entendrà perfectament el que he viscut.

     LAm       FA         SOL
El forat del teló em permetia 
    LAm        FA     SOL
espiar com entrava la gent. 
      LAm       FA         DO        SOL
Els actors escalfaven, els tècnics fumaven. 
          DO          FA     SOL
Me n’he anat al meu lloc impacient. 

I Déu meu! Vostè ha vist l’arrencada? 
La platea arrapada al seient! 
Ai, quan jo ja augurava una nit excel·lent, 
un actor s’ha encallat a mig fer. 

     FA           SOL
Un silenci massa llarg. 
     LAm    SOL    REm   SOL     FA
He mirat el text intentant-lo ajudar. 
       FA            SOL
Amb un vers he ensopegat 
         LAm   SOL  REm SOL       FA  SIb→SOL
i a dins meu alguna cosa s’ha trencat.

        DO          FA
Com pot ser? Com ho fa? 
       LAm               FA      DO
Com un vers que porta escrit 400 anys
       FA              LAm     MI
pot estar parlant clarament de mi? 
           DO        FA
Qui ho sap fer? És humà? 
          LAm               FA                DO
Qui té el do? Qui és que no sent però pot descriure 
         FA               LAm    MI
el que l’altra gent porta tan a dins?

     LAm        FA         SOL
I llavors el següent que recordo 
       LAm        FA         SOL
són xiulets de la gent, la remor, 
          LAm        FA       DO           SOL
un que al fons s’aixecava, de cop llums de sala, 
       DO        FA       SOL
el prosceni escopint el teló. 

Un actor de mirada ferotge 
cap a mi dient-me el nom del porc.
Amb el dit m’apuntava. Senyor, com cridava! 
El de so l’aguantava, per sort. 

          FA               SOL
Si es pogués posar al meu lloc 
      LAm SOL     REm   SOL     FA
entendria com se n’ha de ser de fort 
              FA             SOL
quan hi ha un vers que diu així, 
     LAm     SOL   REm  SOL     FA   SIb→SOL
i disculpi’m si no sóc massa precís:

      DO           FA
Els valents, els valents 
     LAm         FA             DO
sucumbeixen a la mort un cop només 
        FA                  LAm     MI
i els covards senyor, moren constantment.
x2

DO FA LAm→SOL FA
DO FA LAm→SOL MI
x2

LAm