El lament

--Celleta al 1er trast per tocar-la en la tonalitat original--

Intro: SOL DOadd9  x2

SOL          DOadd9  SOL          DOadd9
Pau, on és la pau;   fam, i qui té fam;
SOL → SIm  →  MIm        SOL  → SIm     →   DOadd9
cas, ningú fa cas, tots buits, però plens d'afany,
RE               SOL
…i cas, ningú fa cas.

SOL            DOadd9 SOL        DOadd9
Vius i no et desvius; fas i et desfan;
SOL→SIm    →    MIm         SOL→SIm  →  DOadd9
Caus i ningú es gira; hi ha foc i ningú crida;
         SOL → SIm → MIm → DOadd9
hi ha un cel i ningú el mira!
RE                  SOL
…I cas, ningú en fa cas.

SOL     →        RE   →     DOadd9 →
I tant, ningú fa tant, però proven
         SOL        →       RE
sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
DOadd9     →    SOL  → RE       →
i cas, ningú fa cas, i mal, ningú fa mal,
DOadd9     →    SOL
però tothom s'ensorra.
     SOL     →     SIm        →         MIm
I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
           SOL                     SIm     →      DOadd9
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.

SOL MIm SOL SIm

SOL      →       RE   →     DOadd9  →
I tant, ningú fa tant, però proven sort 
    SOL         →      RE
amb el lament si amb això n'hi ha prou,
DOadd9     →    SOL  → RE       →
i cas, ningú fa cas, i mal, ningú fa mal,
DOadd9     →    SOL
però tothom s'ensorra.
     SOL     →     SIm        →         MIm
I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
           SOL                     SIm     →      DOadd9
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.

RE                 SOL
Per tant, ningú fa tant.